Estranger a casa

Aquest matí he corregut (i guanyat) la duatló d’Igualada, la meva ciutat. Sens dubte la millor duatló de Catalunya amb diferència, i una dels millors duatlons on he participat. I, encara que he corregut per la pista i els camins que m’han vist fer milers i milers de quilòmetres m’he sentit estranger. Donar les gràcies a l’organització per contractar triatletes de tant nivell, això em motivamolt més i fa més gran la meva (nostra) victòria. A veure si tinc sort i el proper any se’n recorden de mi i em convidin a la prova. Però per sobre de tot he de donar les gràcies al meu (nostre) equip. El dissabte vam organitzar un petit sopar i sense saber com, estàvem vint persones gaudint d’un plat de pasta i unes pizzes. Avui érem molts més, entre competidors i animadors. Guanyar m’agrada, però poder-ho fer abraçat a dos amics com el Sergi i l’Albert és molt millor. Ells (i el Jaume 7è, i el Jordi 8è) són tan guanyadors com jo, han estat els millors gregaris i han fet que només hagués de rematar a porteria buida….

Extranjero en casa

Esta mañana he corrido (y ganado) el duatlón de Igualada, mi ciudad. Sin duda alguna el mejor duatlón de Catalunya con diferencia, y uno de los mejores duatlones donde he participado. Y, aunque he corrido por la pista y los caminos que me han visto hacer miles y miles de kilómetros me he sentido extranjero. Dar las gracias a la…

Tornant a somriure!

Deu dies continus de treball específic, sense problemes, sense molèsties i sense errors. Estic molt lluny del meu millor moment i cada entrenament sembla poc si ho comparo amb anys passats, però al mateix temps cada dia em sento millor i no em preocupa en absolut el cronòmetre, només em preocupen les meves sensacions. Escoltar el meu cos és la…

Sonriendo de nuevo!

Diez días continuos de trabajo específico, sin problemas, sin molestias y sin fallos. Ando muy lejos de mis mejores momentos y cada entrenamiento parece nada si lo comparo con años pasados, pero a la vez cada día me siento mejor y  no me preocupan para nada los tiempos, sólo me preocupan mis sensaciones. Escuchar mi cuerpo es mi mejor virtud….

5-1=…

4, i una mica …. Són les setmanes que queden pel Campionat d’Espanya de Duatló. La que portem i tres més seran setmanes dures, de molt quilometratge i amb alguns tocs de qualitat. Dies de dolors de cames, de fatiga acumulada i de viure cansat. Seran poques setmanes d’entrenament per afrontar un campionat amb un nivell tan alt, però si són productives seran suficients. Els anys m’obliguen a espaiar més les càrregues però el meu cos té memòria de tot el que he entrenat i amb poc que faci recupero un nivell alt. Sessions de força a www.novaelitesports.com, sèries a peu i llargues sessions de bici m’esperen per donar la benvinguda a la primavera, que ja va sent hora que arribi perquè estem una mica cansats de tanta pluja i fred … Sens dubte caldrà seguir buscant les motivacions diàries per sortir a gaudir dels quilòmetres encara que de vegades es facin eterns! I que bé que venen les sorpreses, com la caixa de MIZUNO que m’ha arribat avui, cada vegada que arriba em poso com un juvenil i l’obro amb nerviosisme a veure el que hi ha: sabatilles, una mica de roba, alguna motxilla … Gràcies! Aquest és un camí llarg i ple d’entrebancs i sempre guanya el que té més paciència i segueix caminant, sense pressa; sense pausa!

5-1=…

4, y algo …. Son las semanas que quedan para el Campeonato de España de Duatlón. La que llevamos y tres más serán semanas duras, de mucho kilometraje y con algunos toques de calidad. Días de dolores de piernas, de fatiga acumulada y de vivir cansado. Serán pocas semanas de entrenamiento para afrontar un campeonato con un nivel tan alto,…

Dilluns: avui començo

Com cada dilluns molts de nosaltres ens plantegem començar algun canvi en la nostra vida, en la nostra tasca diària … Avui és dilluns i després d’unes setmanes d’entrenament irregular necessito reprendre els entrenaments al 100%. Només queden cinc setmanes per al Campionat d’Espanya de Duatló, que és el primer gran objectiu de la temporada. Tinc temps suficient per arribar en bon estat de forma, però no puc perdre un dia més. Sempre em queixo del mateix, però és que el meu cos ha estat en moltes batalles i no em recupero igual que quan tenia vint anys (parlo com un “vellet”). Ara necessito espaiar molt les setmanes de càrrega i el meu cos no aguanta tant volum d’entrenament, encara que la part bona és que amb menys entrenament rendeixo el mateix que abans. Es tracta de fer el just i necessari, el grau màxim d’entrenament que el meu cos pugui assimilar. En uns mesos farà 20 anys de la meva primera competició com a atleta federat, és a dir gairebé dues terceres parts de la meva vida corrent, encara que després veus aquests “bojos” que amb quaranta i escaig segueixen donant guerra a alt nivell, segur que encara em queden moltes batalles per relatar. Seguirem fins que el cos aguanti i la ment gaudeixi! Justificar la teva derrota malmetent el teu adversari et farà més feble. Aprendre dels teus errors et farà més fort!

Lunes: hoy empiezo…

Como cada lunes muchos de nosotros nos planteamos empezar algún cambio en nuestra vida, en nuestra quehacer diario… Hoy es lunes y después de unas semanas de entrenamiento irregular necesito retomar los entrenamientos al 100%. Sólo quedan cinco semanas para el Campeonato de España de Duatlón, que es el primer gran objetivo de la temporada. Tengo tiempo suficiente para llegar en buen…

Benviguts!

Us presento el meu nou blog, que neix amb l’objetiu de ser un punt de trobada per a tots els amants de l’esport, per a a tots aquells qeu són capaços de robar hores de la seva família, de la seva feina, o de la seva vida en general, per cordar-se unes sabatilles i sortir a córrer, pujar-se a bici…

Llums i ombres de la marató de Barcelona

Gran cursa la que vam poder viure ahir a Barcelona. Una marató amb més de 12.000 atletes arribats a meta i amb un registre espectacular, coronat  amb una organizació modèlica. Encara que no tot és perfecte i molt s’ha de millorar perquè sigui una marató de referència a nivell mundial. Llums: Crec que la dada més important és la de…